La Irma
va entrar, a l’Oriol Martorell,
directament a 6è de primària i últim curs del nivell elemental de dansa.
Ens trobàvem al curs 2000-01, de tal manera que, tot i que només va romandre
un any a l’escola, va ser un temps molt intens que va compartir amb els seus companys
de curs, dos dels quals ja us en hem parlat: la Tana i la Yasmina.
Aquell
curs va ser l’any en què la Mostra de Dansa es va fer a "l’Espai de Música i
Dansa de la Generalitat”, espai escènic que va funcionar com a seu estable de la
dansa emergent durant tretze anys (1992-2005). Allà, i com clar exemple de la
feina que va d’haver de fer la Irma a l’escola, citarem el fet del nombre de peces
en què va haver de participar, peces com “Absurdities” (castanyoles), Onade
(Dansa Clàssica), Cadires (Dansa Contemporania), Fronts oposats (Rítmica) i
“Cañaveral” (Dansa Espanyola). Deu n'hi do!
La Irma, doncs, com
a membre de la segona promoció del nostre centre, ens deixava el juny del 2001
no sense, abans, haver fet les probes d’accés al Grau Mig de Dansa, que la van
dur a realitzar els estudis professionals de dansa, al Conservatori
Professional de Dansa del Institut del Teatre.
Allà la Irma hi va
cursar els sis cursos de la especialitat de dansa contemporània.
Com és costum, al
Conservatori Professional, els alumnes, arribats a un cert nivell, són
convidats a que creïn, ells mateixos, coreografies en format de “solo”, “duo” o
en grup, amb la participació d’altres alumnes. De totes les peces creades pels
alumnes, anomenades “Tallers lliures”,
un jurat format per professors de la casa, en escullen els millors, els
quals tenen la oportunitat de ser presentats al públic en algun del espais
escènics del Institut del Teatre.
És en aquest context
que la Irma va crear dos peces, de les quals una, “Irma mira” va ser escollida i portada a l’escenari.
Més tard, l’Institut del Teatre li atorgava una beca de formació per a realitzar un “workshop” a Praga (Txèquia) on va ballar la coreografia “Carioca” del coreògraf Attila Egerházi.
En acabar els estudis de Grau Mig en dansa contemporània, la Irma va fer una estada, d'uns tres mesos, a la IT Dansa abans de deixar-la per anar al Ballet Junior de Geneve a Suïssa.
En aquesta companyia, establerta a la ciutat de Ginebra, la Irma hi va romandre, pràcticament, un any durant el qual va ballar diferents peces com:
- The top of my head is not the top of the wold, de Stjin Celis
- Fabregas, de Gustavo Ramírez
- Bolero, de Thierry Malandain
- Le Cid, de Thierry Malandain
Després d'aquesta experiència a Ginebra, la Irma se'n va tornar cap aquí per a fer estudis de FP2 de realització i espectacles.
En l'actualitat, segueix formant-se, aquest cop cursant la carrera d'audiovisual a la UOC, alhora que ho compagina amb activitats tant diverses com l'aprenentatge del tango, amb el professor Jorge Talquera...
La Irma te molt clar que, més enllà de la dansa, també està ple d'altres realitats, activitats i possibilitats, a quina de més engrescadora i, per això, explora nous camins sense oblidar els passos fets.
Quins camins seguirà la Irma?. Caldrà agafar una lupa i seguir, de tant en tant, les seves petjades. Petjades, que de ben segur ens han d'explicar moltes coses.
Bona ruta Irma!
