dimarts, 1 d’octubre del 2013

Judith Montenegro

La Judith va formar part de la 3a promoció de l’Oriol Martorell. És a dir, va ser part de les  primeres fornades de l’escola.
En concret, els alumnes que van finalitzar la seva escolaritat el juny del 2002, van ser, en la gran majoria, els primers alumnes que van cursar 2n d’estudis integrats de primària, música i dansa (recordeu que el setembre de
1997 l’escola va iniciar el seu caminar amb els quatre primers cursos de primària i els dos primers cursos de nivell elemental de música i de dansa).
La Judith va ser una de los nostres gavines viatgeres que va actuar a Hèlsinki en el marc d’un “Comenius” entre una escola d’estudis integrats a Hèlsinki (Finlàndia) i la nostra escola.

Com ja us vàrem explicar, en l’entrada del bloc corresponent a l’Astrid (companya de curs), els nostres músics i ballarins van actuar per primer cop, fora de les nostres fronteres i van compartir escenari amb altres nois i noies nadius d’aquell país nòrdic, intercanviant experiències i vivències úniques.
Una de les experiències més enlluernadores pels noies i noies finlandesos va ser, molt probablement, el fet de veure els nostres “ballarins/es” ballant Dansa Espanyola.
Aquesta vivència va ser per a la Judith, molt especialment, quelcom de meravellós. Una d’aquelles experiències que un se’n recorda sempre; i és que, aquesta noieta, ja va entrar a l’escola amb el “cuc” de la Dansa Espanyola ben arrelat dins seu.
                                           
                                                Judith i companyes de 6è a Hèlsinki 2002
La Judit, ja es bellugava de ben petita en aquest estil de dansa. Als tres anyets, la  nostra protagonista, ja movia el seu cos al ritme de la dansa flamenca, i ho feia en els espais d’un centre cultural, al qual, ves per on, ara n'és professora!.
En acabar l’Oriol Martorell, la Judith va cursar els estudis professionals de dansa (Grau Mig en Dansa) en l’especialitat de Dansa Espanyola, al CPD de l'Institut del Teatre de Barcelona.
Aquests estudis de Dansa Espanyola són “especialitat” des del primer curs dels estudis professionals. És a dir, de seguida, tenen un recorregut diferenciat amb matèries com les Castanyoles, la Dansa Estilitzada, l’Escola Bolera, el Folklore o el Flamenc. El què sí que tenen en comú, amb els altres recorreguts com el de Dansa Clàssica o el de Dansa Contemporània, és el fet de que la tècnica de dansa clàssica també serveix de base, important pel desenvolupament del control corporal i la seva preparació física.
La Judith ho tenia molt clar i, per això, en arribar les vacances de l’estiu, vetllava per no perdre allò après i poder mantenir la forma física, seguint classes de clàssic a l’escola de l’Eulalia Blassi.
Un cop va acabar els estudis de Grau Mig, la Judith va estar un  any de perfeccionament a l’escola de Javier Latorre, a Córdoba.
De tornada a Barcelona, va continuar prenent  classes a l’escola de dansa Enblanco, de Cristina Blanco, lloc on, a més, es va estrenar com a professora de la seva especialitat.

La Judit, no ha parat mai. Mostra d’això és l’activitat que ha mantingut des del 2010 i de la qual us en fem un recull:
-       2010: Ballarina solista amb un grup d’orquestra anomenat “Bravo show”, en un grup de “Tango y flamenco”, i en el grup “La juderia”.
En el mateix any la “Junta de Andalucia” li concedeix una beca per prendre classes magistrals, durant una setmana, amb els mestres Miguel Vargas i Juana Amaya.
-       Els anys 2011 i 2012 va participar en els espectacles de “Flamenco empírico” al Mercat de les Flors.
-       En la temporada 2011-2012 va actuar en l’espectacle de flamenc “En blanco y negro” de Cristina Blanco.
-       El 2012, és professora a l’escola de flamenc que en Aaron Vivancos (un dels set germans del grup “Vivancos”) té a Terrassa
En la actualitat, la Judith segueix com a professora en un centre cultural, fa espectacles a Barcelona i, sempre que en té l'oportunitat, fa escapades a Madrid i a Andalusia per a seguir creixent, com a ballarina de Dansa Espanyola, de la mà de grans mestres de l’escola bolera, de la dansa estilitzada i del flamenc.
Pels que hem tingut la Judith, en els seus anys a l’Oriol Martorell, com a alumna o companya, la seva imatge perdura amb especial intensitat quan es tracte de recordar l’entusiasme en què abordava tot, però molt especialment la Dansa Espanyola. Pels que no l’heu compartit a l’escola, si l’heu vist o la veieu ballar en un futur, segur que no us deixa indiferents doncs, la Judith, és una noia amb un carisma extraordinari que va passejant el seu arrelament amb la Dansa Espanyola des de que tenia, to just, tres anyets.
Nosaltres, des d’aquí, l’animem a seguir en la seva trajectòria professional, fent gaudir al públic amb el seu ballar i a transmetre, als seus alumnes, la seva passió per les sabatilles, les sabates, els bracejos, les castanyoles i tantes altres coses que configuren la Dansa Espanyola com a especialitat en majúscules i en “Arte”...

...“l’Arte” que emmagatzema la Judith!!!

dissabte, 9 de febrer del 2013

Àstrid Molinero Muns


L’Àstrid és una de les alumnes que formaren part de la 3a promoció de l’Oriol Martorell, finalitzant la seva escolaritat el juny del 2002. 
Va viure uns anys força intensos, al llarg dels quals, i per primera vegada, alumnes de l’escola sortien fora de les nostres fronteres per a tocar i ballar.
Ho van fer, en nom de l’escola, junt a altres nois i noies d’altres escoles que, com la nostra, tenen la particularitat de ser escoles integrades d’estudis generals i artístics.
Molt concretament, aquesta meravellosa experiència va tenir lloc a Helsinky, capital de Finlàndia.
A l'igual que els seus companys, l’Àstrid va viure aquesta aventura com quelcom d’extraordinari que, de ben segur, acompanya com a record inesborrable a tots aquells petits-grans músics i ballarins de, a les hores, onze i dotze anys.
Tots aquest nois i noies, han seguit camins variats, diversos, a quins de més engrescadors.
En el cas de l’Àstrid, l'opció de fer de la dansa el seu camí, el seu viatge, va arrelar molt aviat, duent-la a prosseguir la seva formació, com a ballarina, en el marc del estudis professionals de dansa de l’especialitat de Dansa Clàssica, els quals va cursar a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Al Conservatori professional de dansa, l’Àstrid hi va romandre fins el 2008, any en el què es va graduar. 
En els transcurs d’aquells anys, l’Àstrid va ballar, com a pràctiques d’escenari (els anomenats “Tallers”) diferents peces de repertori clàssic o de coreògrafs de renom: 
variacions de “La fille mal gardée”, “La Bayadère”, “La fada de lilas” del ballet La Bella Dorment del Bosc, Paquita, “Who cares?” de Balanchine, entre d’altres peces.



Déu n’hi do!. 
Però, sabeu?...per aquesta noia, una petita fura del treball en puntes, cinc dies per setmana de treball dur no semblava que fos prou i és així que, sempre que podia, se les arreglava per continuar entrenant-se i perfeccionant-se, sumant hores i hores d’esforç i perseverança.
Ens explica que van ser molts dissabtes els què va passar compartint la seva passió amb d’altres companys sota els espais i l’acompanyament de l’escola de l’Eulàlia Blassi.
Un cop acabat els estudis de Grau Mig de Dansa, l’Àstrid se’n va anar a Londres a prosseguir la seva formació durant un any (curs 2008-09) al London Studio Centre, des del qual, i a més a més de continuar el seu perfeccionament, va actuar i realitzar una gira amb la companyia Images Company Tour.
L’any següent, el 2010, l’Astrid va actuar amb la “Companyia juvenil del Casinet”, de Barcelona, sota la direcció d’en Rodolfo Castellanos i d’en Jean Émile.
El mateix any, el 2010, la nostra ballarina clàssica, començava a col·laborar amb el Centro Coreografico Galego companyia amb la qual ha mantingut la seva activitat, com a professional de la dansa, fins a l’actualitat.
En aquesta companyia l’Àstrid ha ballat:

2010 - “Etheria” (com a ballarina principal), creació del Centro Coreográfico Galego, amb coreografía de Mercedes Suárez. (Galicia, Coruña).
2011 - “Hooney Moon” (coreografia de Tony Fabre), “Dulce Memória”  (coreografia de Ángel Rodríguez) i 
“Magnificat” (coreografia de Amaury Lebrunt). (Galicia, Coruña).
2012 - “Jardí Tancat” (coreografia de Nacho Duato), 
Jardí Tancat
“AÍNDA” (coreografia de Amaury Lebrunt y Mercedes Suárez) i el ballet de repertori clàssic “Trencanous”.(Galicia, Coruña).


2012-2013. Trencanous” (ballant els rols principals de Clara i la fada de sucre). (Galicia, Coruña)

En aquest curs, el 2012-13, alumnes de 4t i 5è de la nostra escola han tingut l'oportunitat de ballar en el ballet de Trencanous, ballat per la companyia del Ballet del Teatre Nacional de Praga al Gran Teatre del Liceu. Al fer-ho, han compartit escenari amb gran ballarins i han comprovat la bellesa  artística de la seva protagonista. 


L'Àstrid en el Trencanous
A molts els ha fet somiar…Doncs bé! Aquest somni s’ha fet realitat en el cas de l’Àstrid…¿us adoneu que una noieta, que era com vosaltres, ha aconseguit ballar aquest meravellós i difícil paper?
L’Àstrid, té molta sort i gaudeix amb el què fa; però cal dir que s’ha esforçat molt per aconseguir-ho. És, per tant, un bon exemple de com, allò que desitgem aconseguir, molts cops s’obté somiant, volent i treballant de valent.


L'Àstrid fent de Clara
Músics, metges, dissenyadors, científics, somiatruites-rodamóns...i, també, ballarins, tantes coses diferents que han escollit de fer aquells petits “finlandesos” de l’Oriol Martorell. Tants viatges, tantes rutes, tantes possibilitats diferents!…Quins ens en farà l’Àstrid en el seu ballar ?

De moment, tenim la « Clara » a Galícia, però  haurem d’estar atents per què, com les gavines, a qualsevol instant es pot enlairar i buscar una altra peça a interpretar, un altre lloc on ballar o un altre destí.


Que tinguis molta sort, Àstrid!!