dissabte, 9 de febrer de 2013

Àstrid Molinero Muns


L’Àstrid és una de les alumnes que formaren part de la 3a promoció de l’Oriol Martorell, finalitzant la seva escolaritat el juny del 2002. 
Va viure uns anys força intensos, al llarg dels quals, i per primera vegada, alumnes de l’escola sortien fora de les nostres fronteres per a tocar i ballar.
Ho van fer, en nom de l’escola, junt a altres nois i noies d’altres escoles que, com la nostra, tenen la particularitat de ser escoles integrades d’estudis generals i artístics.
Molt concretament, aquesta meravellosa experiència va tenir lloc a Helsinky, capital de Finlàndia.
A l'igual que els seus companys, l’Àstrid va viure aquesta aventura com quelcom d’extraordinari que, de ben segur, acompanya com a record inesborrable a tots aquells petits-grans músics i ballarins de, a les hores, onze i dotze anys.
Tots aquest nois i noies, han seguit camins variats, diversos, a quins de més engrescadors.
En el cas de l’Àstrid, l'opció de fer de la dansa el seu camí, el seu viatge, va arrelar molt aviat, duent-la a prosseguir la seva formació, com a ballarina, en el marc del estudis professionals de dansa de l’especialitat de Dansa Clàssica, els quals va cursar a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Al Conservatori professional de dansa, l’Àstrid hi va romandre fins el 2008, any en el què es va graduar. 
En els transcurs d’aquells anys, l’Àstrid va ballar, com a pràctiques d’escenari (els anomenats “Tallers”) diferents peces de repertori clàssic o de coreògrafs de renom: 
variacions de “La fille mal gardée”, “La Bayadère”, “La fada de lilas” del ballet La Bella Dorment del Bosc, Paquita, “Who cares?” de Balanchine, entre d’altres peces.



Déu n’hi do!. 
Però, sabeu?...per aquesta noia, una petita fura del treball en puntes, cinc dies per setmana de treball dur no semblava que fos prou i és així que, sempre que podia, se les arreglava per continuar entrenant-se i perfeccionant-se, sumant hores i hores d’esforç i perseverança.
Ens explica que van ser molts dissabtes els què va passar compartint la seva passió amb d’altres companys sota els espais i l’acompanyament de l’escola de l’Eulàlia Blassi.
Un cop acabat els estudis de Grau Mig de Dansa, l’Àstrid se’n va anar a Londres a prosseguir la seva formació durant un any (curs 2008-09) al London Studio Centre, des del qual, i a més a més de continuar el seu perfeccionament, va actuar i realitzar una gira amb la companyia Images Company Tour.
L’any següent, el 2010, l’Astrid va actuar amb la “Companyia juvenil del Casinet”, de Barcelona, sota la direcció d’en Rodolfo Castellanos i d’en Jean Émile.
El mateix any, el 2010, la nostra ballarina clàssica, començava a col·laborar amb el Centro Coreografico Galego companyia amb la qual ha mantingut la seva activitat, com a professional de la dansa, fins a l’actualitat.
En aquesta companyia l’Àstrid ha ballat:

2010 - “Etheria” (com a ballarina principal), creació del Centro Coreográfico Galego, amb coreografía de Mercedes Suárez. (Galicia, Coruña).
2011 - “Hooney Moon” (coreografia de Tony Fabre), “Dulce Memória”  (coreografia de Ángel Rodríguez) i 
“Magnificat” (coreografia de Amaury Lebrunt). (Galicia, Coruña).
2012 - “Jardí Tancat” (coreografia de Nacho Duato), 
Jardí Tancat
“AÍNDA” (coreografia de Amaury Lebrunt y Mercedes Suárez) i el ballet de repertori clàssic “Trencanous”.(Galicia, Coruña).


2012-2013. Trencanous” (ballant els rols principals de Clara i la fada de sucre). (Galicia, Coruña)

En aquest curs, el 2012-13, alumnes de 4t i 5è de la nostra escola han tingut l'oportunitat de ballar en el ballet de Trencanous, ballat per la companyia del Ballet del Teatre Nacional de Praga al Gran Teatre del Liceu. Al fer-ho, han compartit escenari amb gran ballarins i han comprovat la bellesa  artística de la seva protagonista. 


L'Àstrid en el Trencanous
A molts els ha fet somiar…Doncs bé! Aquest somni s’ha fet realitat en el cas de l’Àstrid…¿us adoneu que una noieta, que era com vosaltres, ha aconseguit ballar aquest meravellós i difícil paper?
L’Àstrid, té molta sort i gaudeix amb el què fa; però cal dir que s’ha esforçat molt per aconseguir-ho. És, per tant, un bon exemple de com, allò que desitgem aconseguir, molts cops s’obté somiant, volent i treballant de valent.


L'Àstrid fent de Clara
Músics, metges, dissenyadors, científics, somiatruites-rodamóns...i, també, ballarins, tantes coses diferents que han escollit de fer aquells petits “finlandesos” de l’Oriol Martorell. Tants viatges, tantes rutes, tantes possibilitats diferents!…Quins ens en farà l’Àstrid en el seu ballar ?

De moment, tenim la « Clara » a Galícia, però  haurem d’estar atents per què, com les gavines, a qualsevol instant es pot enlairar i buscar una altra peça a interpretar, un altre lloc on ballar o un altre destí.


Que tinguis molta sort, Àstrid!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada