Selena García Huertes

La Selena és una de les integrants de la segona promoció de l’Oriol Martorell.

Tal com us hem anat explicant, en anteriors entrades del bloc, aquests nois i noies van ser dels primers a omplir les aules de la nostra escola.

En el cas de la Selena, a més, la seva empremta, als inicis de l’escola, va quedar enormement reflectida al encapçalar, al costat d'altres companys, la portada del primer full informatiu de la nova escola d’estudis integrats de primària, música i dansa (el, a les hores, CEPA Oriol Martorell).

La Selena, en acabar la seva escolaritat al nostre centre, va promocionar com a una de les alumnes que van haver cursat, per primera cop, el nivell elemental de dansa, en la seva totalitat (4 anys).

El cuc i la inquietud, envers la dansa, la van portar a seguir més enllà i va cursar els estudis professionals de dansa, en la especialitat de Dansa espanyola, al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del teatre.

La nostra “bailaora”, després de moltes i moltes hores d’aula i de suor, finalment es graduava, al 2008, com a ballarina professional. Creieu que en va tenir prou? 
De cap de les maneres!.

Com és força habitual, i avui en dia passa sovint en finalitzar els estudis de formació universitària i professional, la Selena va continuar la seva formació cursant estudis de perfeccionament i especialització amb destacats professors com, per exemple:  Alfonso Losa, Antonio Najarro, Concha Jareño, Àngels Margarit i Aurora Bosch  

La Selena, des de ben aviat, i com altres nois i noies, o fins i tot vosaltres mateixos, va pujar als escenaris de ben petita i, des de llavors, ja sigui en activitats d’escola, formatives, concursos o espectacles professionals, no ha parat mai.

Sense comptar, doncs, amb els espectacles i participacions escolars i formatives, la nostra “Ex”, ja va ballar en un espectacle professional de ben petita. Això va ser amb l'obra “L’edat de la paciència”, de la Companyia Mudances, amb direcció de la coreògrafa Àngels Margarit. El juny del 1999, ho ballava al Teatre Nacional de Catalunya.

El seu trepitjar escenaris l’ha dut a:

• intervenir com a ballarina en l’obra "Ojalá pudiera" de  la "Compañia de flamenco de Nacho Blanco" (2005/2006)
• participar amb diferents gales amb la Compañia de Jesús Cortés (2007)
• ballar en l’espectacle "Y sin embargo...te quiero" de la "Compañia Arte XXI", de Ángel Rodríguez (2008)

• participar, en muntatges d' Ángel Rodríguez i Alejandro Molinero, en el “Certamen coreográfico de Danza Española y Flamenco” de Madrid, aconseguint els primer i segon premis del concurs (2010)

• interpretar, dins el marc del TEBNE (Taller Escuela del Ballet Nacional de España), diferents obres, entre les quals:  “Café de Chinitas” (com a artístes convidats en el concurs de la Unión, amb el Ballet Nacional de España), “Pasito a paso” y “Amanecer en el s.XVIII” (2008/2010)
• treballar en espectacles de flamenc, en l’àmbit turístic i en llocs com Gran Canaria y Palma de Mallorca (2011)

A tot plegat, hi suma l’ensenyament  (impartint classes ocasionalment i a diferents nivells), el treball en altres activitats i l’estudi dins una altra àrea d’interès, molt diferent però, alhora i de ben segur, absolutament apassionant com és “l’Enginyeria de Sistemes Biològics”, que està cursant, en l’actualitat, a l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

Un cop més, veiem en diferents recorreguts - aquest cop en el de la Selena - com el camí en la formació en dansa és llarg, però fet amb il·lusió, els anys passen sumant experiències, treballant dur i gaudint molt d’amunt dels escenaris.

No sempre és fàcil, però el camí està allà per anar-lo caminant, no sense, això sí, prendre dreceres o, també, altres camins, que ens omplen de nous horitzons. En definitiva...sumant.

Selena, ves sumant que nosaltres seguirem, amb entusiasme,  els teus comptes.