diumenge, 28 d’octubre de 2012

Sara López Vicente


La Sara, a l'igual que l’Anna Altés, el Guerau Cabrera i l’Albert Garrell (que ja us els hem presentat),  forma part d’aquells alumnes, pioners a l’Oriol Martorell, que van començar al primer any d’existència de l’escola.  En el cas de la Sara, però, la seva incorporació es va fer  a 3r de primària i 1er del nivell elemental de dansa, un curs inferior en relació al dels tres companys que us hem comentat.



En el seu inici, la Sara estava acompanyada de set companys més. En aquell primer curs de l’Oriol Martorell, el curs 97-98, el 1r curs elemental de dansa (3r de primària) només comptava amb vuit alumnes!! D'eu n'hi do com ha canviat l’escola..
La Sara va pertànyer a la segona promoció (1997-2001). La qual cosa ens indica que va cursar, al complet, els quatre cursos del nou “Nivell Elemental de Dansa”.

Un cop finalitzats els seus quatre anys a l’escola, la Sara va accedir, junt a nou companys de promoció, al Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre, on va cursar el Grau Mig de Dansa en el segon any d’existència de la nova escola integrada d’ESO i estudis professionals de dansa: l'EESA/CPD.
La Sara hi va cursar els sis anys de l'especialitat de dansa clàssica, però en va afegir un més, el corresponent al 6è de dansa contemporània, especialitat amb la qual es va graduar.

En acabar l’Institut del Teatre, la Sara va estar un any fent part d’una mena de “companyia jove” que va formar el director i coreògraf Ramón Oller. Amb aquesta formació, va ballar fragments de coreografies de la companyia i, fins i tot, va participar en alguna nova creació.
També va tenir la ocasió de ballar la coreografia “Lligats a pedaços” amb la companyia “Metros” (dir. Ramón Oller), en substitució d’una de les ballarines titulars de la companyia principal. La Sara ens confessa quanta il·lusió li va generar tenir aquesta oportunitat i, alhora, responsabilitat.

Malauradament, la companyia es va dissoldre i la Sara, sense deixar la dansa, va decidir accedir a la universitat on, actualment, hi està cursant “Educació infantil”.

En l’actualitat, la seva vinculació amb la dansa és molt diversa. És professora de dansa a l’escola Neus García i al Casinet d’Hostafrancs.
One day baby we'll be old.   Coreografia: Enrique Pérez-Cancio.                                                       (En el vídeo, per error, no hi surt el seu nom, però és la nostra Sara qui està ballant!!)
Precisament, en aquest segon lloc, la Sara es manté en forma i treballa en projectes de dansa al costat d’altres companys que, com ella, tenen el cuc del moviment i la creació. 

El què va començar com un grup, ha acabat sent una “companyia” de dansa. “Companyia” entre cometes per què encara no és del tot oficial, tot i que el seu director està a Holanda intentant oficialitzar-la (amb tot el què comporta això: registre, residencia, sou pels ballarins, etc). El què sí que ja te la companyia, a part dels seus integrants, és el nom. Es diu “EPC dance company”. Déu n'hi do quina primeríssima notícia us estem donant!!

Assaig sencer de la coreografia "0º" que es va presentar al Festival internacional de Benicàssim
El passat estiu, la companyia va participar al FIB (Festival internacional de Benicàssim) amb les peces “0º” i “Corazón de diamante”.
El grup també va participar, el passat mes de juliol, al concurs coreogràfic de Burgos-NY, amb la peça “Corazón de diamante”, on van aconseguir ser semi-finalistes.
Assaig de la coreografia creada pel concurs coreogràfic del "Certament Burgos-NY 2012"
Encara que no hi ha res de tancat, però ocellets ens diuen que, aquest any, estan pendents de poder actuar a Portugal i Holanda...

D’altra banda, i tal com ja us hem comentat, la Sara i el seu grup d’inquiets ballarins, endinsats en la recerca i la creació, creen muntatges de videodansa. Us en pengem dos clips per a què els pugueu veure.

Com podeu comprovar, la Sara creix recorrent nous camins de formació sense deslligar-se de la dansa, i ho fa d’una forma meravellosa, ballant, creant, i ...donant. És per això, i per què la volíem tenir un altre cop amb nosaltres que, en motiu del comiat de la directora del centre, la Maria Aparicio, i de la pianista acompanyant, la Carolina Segovia, ambdues per jubilació, li vam demanar que balles a la Mostra de Dansa de 2012. I així ho va fer, al costat d’altres ex-alumnes que, per la seva disponibilitat s’hi van poder afegir.

"Whisper". Coreografia Sara López - Mostra de Dansa 2012 
No cal dir que, en veure-la, el cor se’ns va inflar a tots. I és des d’aquest cor ben inflat d’orgull i satisfacció que et desitgem, Sara, tot el millor en el teu ballar i projectes de futur. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada