Miguel González Muelas

En Miguel, va ser company d’escola d’en Xavier Auquer, del qual us n'hem parlat en la darrera entrada. Així doncs, com en el cas del seu company, va començar a l'Oriol Martorell en el curs 97-98 i, després de sis anys, va acabar els ensenyaments integrats de primària i nivell elemental de dansa fent part de la 4a promoció de l’escola

Ja havíem apuntat, amb anterioritat, que la 4a promoció replegava aquells nois i noies que, per primer cop, havien cursat, íntegrament, tots els sis anys dins del tot novell Oriol Martorell.

En Miguel, quan encara no havia complert els vuit anys, va triar endinsar-se en el món de la dansa escollint aquesta especialitat. L’aventura que va començar es va anar transformant en forma de vida, portant-lo fins a l’actualitat, on el trobem ballant en una companyia alemanya.

Però, anem pam a pam i veiem com hi ha arribat, quin ha estat el seu viatge fins arribar a terres alemanyes i què està fent.

En Miguel va ser, com molts nois i noies, tota una majestat de les corredisses i “bellugamentes” de l’escola, és a dir, tot un belluguet. 

A més, a més, en Miguel era tot un rei de la comèdia tal com ens ho va demostrar caracteritzant ”Sa majestat” en la obra de “A l’entorn de Bach”, on el seu company Xavier feia d’un Bach que intentava complaure al monarca (ei! Mireu el trosset de vídeo, no te pèrdua el seu “ai, ai, ai!!...).

És normal, que quan us parlem d’un del nostres ex-alumnes, trobem fets comuns als diferents companys d’una mateixa promoció. Aquest és el cas d’en Miguel que, a l’igual que els nois de la seva promoció, va fer part del grup de nois pioners de l’activitat anomenada “Taller de nois”, actualment ben coneguda per tota la comunitat de l’Oriol Martorell.

Us hem parlat de dos exemples de les coses que va arribar a fer al llarg de la seva estada a la nostra escola, però us en podríem citar molts més. Per donar resposta a la vostre curiositat, en citarem un altre: en Miguel va participar en un dels espectacles on els nostres alumnes van ballar marcant, en gran mesura, la petita història del nostre centre. Fem referència a la seva actuació en l’espectacle “Guia de l'orquestra per a joves” - de Benjamin Britten -, on van ballar al costat dels seus companys músics i dels professionals de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), a l’Auditori de Barcelona el 2003.

Aquell mateix any, en acabar el curs, el Miguel s’acomiadava de la nostra escola i ho feia amb la mirada posada en la nova etapa que se li presentava al Institut del Teatre, conservatori on va cursar els estudis professionals de dansa.

Allà, va escollir la especialitat de dansa clàssica i és així com, any darrera any es va anar convertint en un ballarí de cap a peus i va anar creixent, creixent, creixent, fins a ser alt com un “Sant Pau”.
Un cop graduat, en Miguel va decidir continuar la seva formació, perfeccionant-se a l’estranger. És així com se’n va anar a França i va entrar a fer part de la companyia Cannes Jeune Ballet, nom que té des del 2001 la companyia creada als anys 80, per Rosella Hightower, i la qual s’anomenava, en aquell temps, "Jeune Ballet International".

A Cannes, un lloc preciós de la costa mediterrània francesa, en Miguel va fer classes i assaigs amb grans mestres, entre els quals citarem Hacène Bahiri i Monique Loudières, entre altres.

Durant la seva etapa a França, va ballar peces de Bruno Roque (ballarí dels Ballets de Montecarlo)

i de Eliezer DiBritto 

Precisament, amb aquesta coreografia i una altra de Bruno Roque, va participar al ''Tremplin pour les jeunes Ballets”, al “Mónaco Dance forum 2010''. 

Allà, és on el seu actual director, Kevin O'Day, del Nationaltheater-Mannheim el va veure. En Miguel guarda una data a la memòria: el 10 de maig de 2010. És el dia que el van trucar de l'administració de l'escola, i li van dir que tenia un contracte a Alemanya. Us podeu imaginar que es deu sentir quan t’ofereixen feina i contracte venint a trucar-te a la teva porta? Quin somni!. 

En Miguel no ho va dubtar, va acceptar i, tant sols dos setmanes després,

el 25 de maig, se’n va anar a Mannheim, a Alemanya, ciutat on treballa en l’actualitat.

En aquesta companyia, el Nationaltheater Mannheim, en Miguel treballa sota la direcció de Kevin O'Day i Dominique Dumais, 


Kammerspiel de Kevin O'Day

ballant també peces coreografiades per altres coreògrafs i, fins i tot, ballarins de la companyia com Robert Glumbek, Brian McNeal y Luis Eduardo Sayago.

Aquestes són algunes de les peces ballades pel Miguel:
- Dix ex (coreografia Brian McNeal)
- Cassio i Romeo s'enfrenten, devant dels ducs de Venècia (Romeo i Julieta)
- I'm with the band (cor. Kevin O'Day)
- Dónde estabas tú (cor. Luis Eduardo Sayago) 

Tot ballarí, a més de ser un intèrpret, té un costat creador. Per donar sortida a la seva creativitat i aprofitant els anomenats “Tallers coreogràfics” de la companyia, en Miguel ha coreografiat dos peces: primer un solo i després un trio. Ens confessa: “vaig començar per lo bàsic, ja que suposava tot un repte per a mi...” 

Bé, podeu comprovar que en Miguel és un altre ex-alumne dels que no paren. I és que, a més de fer les seves classes diàries de dansa (manteniment físic i tècnic), els seus assaigs, els seu espectacles i les seves incursions en el món de la coreografia, en Miguel també estudia una carrera a distancia. Ens explica, amb humilitat, que fa “alguna” assignatura de química a l’UNED (Universitat espanyola a distància), que va a poc a poc, tot confessant que entre la feina, l’alemany i l’UNED va de bòlid però, ja li està bé així, mai se sap...

Doncs bé, sa “majestat”, malgrat aquells “ai, ai, ais” fets de petit i en veu alta “A l’entorn de Bach”, ja veiem que en l’actualitat les coses et van molt i molt bé i que el teu “entorn” alemany te la gran sort de gaudir-te a l’escenari.

Nosaltres des d’aquí t’enviem els nostres millors desitjos per a què el teu futur sigui òptim, òptim, òptim i t’enviem un munt de “Toi, toi, tois” pels teus espectacles i un gran “Bis bald”, fins aviat!!

Xavier Auquer Gómez

En Xavier fa part dels nois i noies que van
començar a l'Oriol Martorell, des dels inicis de l'escola (curs 97-98), sent part de la seva 4a promoció.


Aquesta promoció de nois i noies es caracteritza pel fet que van ser els primers alumnes que van poder cursar tota l'escolaritat d'ensenyaments integrats - Primària-Artístics de Música i Dansa - en la qual, ara per ara, encara és l'única escola que ofereix aquesta mena d'estudis en tot l'Estat.

Després de cursar els dos anys de primària i d'ensenyaments artístics comuns, aquest noiet va escollir l'opció de seguir el recorregut de l'especialitat de Dansa i, des de llavors, la dansa l'ha anat acompanyant en el seu créixer com a persona.

Com us podeu imaginar, el pas d'un alumne per l'escola deixa la seva empremta ben marcada i, en el cas d'en Xavier, el seu pas va anar deixant un munt de petjades que constitueixen moments molt especials en la història de l'escola.

El primer exemple rau en que en Xavier va ser un del nostres "Bachs" en un dels primers espectacles integrats Primària-Música-Dansa. En aquell espectacle hi van participar tots els cicles, primària i les dues especialitats d'artístics, cosa que, avui en dia, per l'enorme creixement de l'escola, es fa difícil de fer de nou, degut a la gran complexitat que representaria fer-ho.

L'altre fet remarcable, i que des de llavors és un fet únic en l'Estat, és que en Xavier, junt a d'altres companys, va encetar el camí del que anomenem "Taller de nois", activitat no curricular que permet normalitzar la relació dansa-gènere. Fruit d'aquesta experiència, i per primer cop, el grup de nois, al qual formava part en Xavier, va ballar una peça a la Mostra de Dansa.


Acabats els seus anys a l'Oriol Martorell, en Xavier va decidir prosseguir els ensenyaments professionals de dansa i, seguint les passes d'altres companys, va entrar a l'EESA/CPD, Escola d'Estudis Secundaris i Artístics i Conservatori Professional de Dansa del Institut del Teatre.

Al conservatori, en Xavier va escollir l'especialitat de Dansa Contemporània, cursant-hi tots els estudis i obtenint el títol de Grau Mig en Dansa que l'acreditava com a professional.

No obstant això, i atès que va ser escollit per a formar-hi part, en Xavier va entrar al IT Dansa, la companyia de postgraduats de l'Institut del Teatre, lloc on molts joves poden cursar dos anys de perfeccionament i pràctica escènica amb grans mestres i coreògrafs. Això permet, als seus integrants, obtenir una experiència importantíssima a l'hora d'entrar en el món professional.

En aquest sentit, ha ballat peces de coreògrafs tan destacats com: 'Ohad Naharin, Giry Kilian, Nacho Duato, Rafael Bonachela, Alexander Ekman, Stjin Celis entre altres.

Un cop acabada la seva estada a l'IT Dansa, en Xavier va entrar, de ple, en el terreny professional i és així que, en l'actualitat treballa en quatre companyies d'aquí: Camara Lúcida,  Umma Umma Dance, La Veronal i Cobosmika.





Loser Kings - Umma Umma Dance

Ens diu, també, amb satisfacció i amb un somriure, que fins i tot ha participat en una pel·licula de "Bollywood"...Us el podeu imaginar?!!

Bé, no en té prou passant-se hores i hores assajant i estant damunt dels escenaris, a més a més, en Xavier, en l'actualitat, també ha començat  a impartir classes de Dansa Contemporània en una nova seu anomenada "Sa nau".

Energia, vitalitat, versatilitat de moviment...el Xavier suma una riquesa i un potencial que tot just està en l'inici d'un, de ben segur, gran recorregut.

Nosaltres, seguirem les "cantates" d'aquell petit Bach i estarem alerta de les seves grans passes. Us assegurem que en fa d'extraordinàries i per i això, com sovint el tenim ballant ben a prop a casa nostra (als espais escènics barcelonins), us convidem a que l'aneu a veure. Us impressionarà!!

Molta, molta sort Xavier!